Al llarg d’aquest trimestre, els alumnes de segon, hem conegut tota una
sèrie d’esports col·lectius que mai abans havíem pogut veure a la televisió:
els esports alternatius. Aquests, ubicats dins del bloc de continguts d’
Habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques del currículum d’educació
física, ens han semblat d’allò més interessants i divertits.
Al llarg d’aquestes sessions hem pogut dur a la pràctica aquesta mena
d’esports i altres formes jugades que segueixen el mateix esquema; entre ells,
hem conegut l’ULTIMATE, el SHOOTBALL, el GHOSTBALL o LA PILOTA CANADIENSE.
A través d’aquests hem après el valor de la paraula equip; hem après a
cooperar amb la resta de companys tot i treballant tots junts per assolir un
objectiu comú. Hem aprés a posar per davant el grup, i no l’individu. Hem entès
que dins de l’esport existeixen els rivals, però no pas els enemics. Hem
experimentat que no importa si guanyàvem o perdíem, sinó la pràctica
d’activitat física, la convivència amb els companys i la diversió que aquesta
barreja explosiva ens ha aportat. Hem entès que ja no li passem la pilota o el
freesbee al nostre millor amic, sinó al company d’equip que ens fa costat. Hem
après que hem de saber perdre, però això, no és més important que aprendre a
guanyar. Perquè alguns no en sabíem. I ara sí. Hem entès que dins de cada forma
jugada o cada esport hi ha unes normes, i que el respecte cap a elles, cap als
companys i cap al material és essencial.
