Projecte "NUESTRO DINOSAURIO"

Classe dels DINOSAURES amb l'Àlex

Els nens i nenes de primer de primària de l’escola de Cal Maiol estem estudiant els dinosaures, espècie ja desapareguda que dóna nom a la nostra classe. Al llarg del curs, ho hem fet a través de llibres específics, de fitxes o de material audiovisual. A castellà però, vam anar una mica més enllà. Ja sent tan experts en dinosaures, només ens calia donar un pas més: criar-ne el nostre propi!

Durant les últimes sessions de castellà, hem treballat de manera transversal aquesta temàtica, creant un projecte anomenat NUESTRO DINOSAURIO. Aquesta iniciativa està basada en l’observació de tot el llarg i delicat procés que cal seguir per tal de criar un petit dinosaure.

Com ja sabíem, tot va començar amb un ou; més gran que el d’una gallina, més petit que el d’una estruç. No semblava pesar gaire, alguns vam comparar-ho amb el pes "de una naranja o de un plátano”. Tots ens vam quedar una mica sobtats amb ell, i el vam estar observant molt atentament amb tots els sentits ben oberts. Era gris, amb puntets negres. El tacte era llis i dur. Per molt que intentàvem emprar l’olfacte com a un altre ítem més a tenir en compte en el nostre procés d’observació, no acabàvem de posar-nos d’acord; alguns oloràvem “a caramelo”. D’altres percebíem altres molts olors, des d’olor “a agua” fins a “hierro”, passant per “plástico” o “césped”. En relació a l’oïda, no vam sentir res de res. Hi posàvem l’orella, però no semblava pas que dins es mogués alguna cosa. En relació al gust, la veritat és que, cap de nosaltres va ser prou valent per provar-ho.

Vam posar l’ou, molt a poc a poc, dins d’una palangana amb aigua. Tots vam prometre cuidar el nou habitant de la classe amb molt de compte, ja que era fràgil i podria trencar-se. Ens ho vam prendre molt seriosament, ja que ens vam repartir les nostres funcions familiars. Uns fèiem de mares i pares, mentre d’altres preferíem fer d’avis o àvies, o inclús de germans o tiets.

A mesura que passaven els dies, anàvem observant com l’ou anava inflant-se per la zona de sota. Ens vam quedar al·lucinats quan vam començar a veure les primeres esquerdes. Ens envaïa una barreja de sensacions: curiositat, emoció, il·lusió, por i unes ganes boges de fer una mica de trampa i obrir-lo nosaltres mateixos.

Tot seguit, vam fer una activitat a classe d’allò més creativa. Vam jugar a imaginar-nos quina espècie sortiria d’aquell ou, cada vegada més esquerdat. Cadascun de nosaltres va dibuixar com creu que seria el dinosaure que habitava en aquell ou, i al costat, vam apuntar tres propostes de nom per a batejar-lo quan nasqués. Tots volíem posar el nom que nosaltres havíem pensat, però com l’estàvem criant entre tots, ho sotmetríem a votació quan el veiéssim per primer cop. I així va ser. ÀLEX. El nostre nou amic.

El dia del seu naixement, 12 d'abril del 2016, va ser d'allò més espectacular. Vam ajudar-lo a sortir apartant els pocs bocins de closca que hi quedaven. Vam poder veure'l sencer, tocar-lo, acariciar-lo i jugar amb ell.

A través d’un procés de treball exhaustiu, vam descobrir que havíem criat un TRICERATOPS! Així que ens vam endinsar a conèixer una mica més aquesta espècie. Triceratops ve del grec, on el prefix TRI fa referència a allò que més el caracteritza: tres banyes. Al nostre encara no li han crescut per això. El seu immens cap, pesava entre 6 i 12 tones! Caminava a quatre potes, i tenia una cua ben llarga amb una mena d’ossos que li permetien moure-la amb més facilitat. Segons les restes que s’han trobat, es creu que mesurava de 7 a 9 metres de llarg, i uns 3 metres d’alçada. Era un dinosaure gegant! Tot i així, era hervíbor, la qual cosa ens deixa més tranquils. Tenia quasi 40 columnes de dents, no gaire afilats, que li permetien tallar les plantes. La seva quantitat de dents oscil·lava entre 400 i 800 dents. Una feinada per netejar-los.

Un cop hem vist que aquesta espècie és segura, li hem creat un hàbitat càlid i acollidor. Entre tots, hem recollit sorra, pedres, fulles i branquetes, per tal de que es senti una mica com a casa. Se’l veu feliç. I nosaltres també!